1er Seminari International #UOCeventos: Eventful Cities. New strategies for sustainability

Avui fa justament un mes de l’inici del seminari internacional del ATLAS Events Special Interest Group amb el tema Rethinking the Eventful City: Perspectives, Practices, Prospects . Ho vam fer amb una sessió oberta al CERC. Recuperem doncs el que es va dir aquell dia.

El passat 11 de maig es va celebrar al CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) la sessió oberta titulada Ciutats efímeres, ciutats d’esdeveniments: noves estratègies de sostenibilitat de ciutat de la trobada anual del ATLAS Events Special Interest Group, emmarcat en el seminari internacional sobre esdeveniments per repensar el concepte sobre ciutats efímeres, ciutats d’esdeveniments i organitzat per ATLAS i #UOCeventos.

Durant aquesta primera trobada, s’ha explorat la relació entre els esdeveniments, la ciutat i la sostenibilitat; tan econòmica, com social, cultural i medio-ambiental. En aquesta presentació van participar Donald Getz, Greg Richards, moderat per l’Alba Colombo, directora acadèmica del postgrau en Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius 

IMG_1582

Principalment es va reflexionar sobre la tendència, en augment, d’establir una relació més forta entre ciutat i esdeveniments i de com aquesta relació es fa palesa en l’evolució de la seva gestió, cada vegada més, modelada per la sostenibilitat. Lluny d’impulsar una relació amb ciutat, també les grans ciutats s’han convertit en un simple escenari o contenidor per acollir grans esdeveniments fent un paper de receptora. Ens hem de preguntar què poden aportar els esdeveniments a una ciutat i què pot aportar la ciutat als esdeveniments?. Hi ha molts casos i models diferents ciutats plenes d’esdeveniments però no totes se les pot considerar “eventful cities”, només seran un model d’èxit aquelles que sàpiguen com utilitzar els esdeveniments, que s’hi involucrin. Però per aconseguir ser una “eventful city” és necessari tenir una bona estratègia en la gestió, que és i ha de ser diferent segons les característiques de cada ciutat.

Per exemple, a una ciutat petita li mancarà la infraestructura necessària i per tant no podrà competir a nivell global, i en les ciutats grans a vegades es corre el perill de convertir-se en un simple contenidor sense cabuda per un tipus d’esdeveniment més local, més acord amb la identitat del lloc, en definitiva, més autèntic. De fet, una bona estratègia per una “eventful city” com Barcelona, passa per trobar aquest punt mig entre els grans esdeveniments planificats de dalt a baix i els esdeveniments que sorgeixen de les comunitats locals, de baix a dalt, i que acostumen a aportar aquest element d’autenticitat. Per exemple, en el cas dels Jocs Olímpics del 92 es va tenir en compte la comunitat local, col·laborant estretament amb la ciutadania a través del seu programa de voluntariat. Per altra banda, al Fòrum de les cultures del 2004 es va organitzar al marge de la ciutat i va ser un fracàs. Amb aquests exemples ens podríem preguntar quin paper juga la estreta col·laboració amb la ciutadania per garantir l’èxit d’un gran esdeveniment.

atlas2Estudiar els factors que porten a l’èxit és un tema important a tenir en compte, però estudiar el motiu del fracàs en els esdeveniments ens pot ensenyar molt en com dur a terme una bona gestió, el problema es que gairebé no hi ha dades dels esdeveniments fallits i de fet els fracassos sovint s’obliden. La majoria dels fracassos es deuen a factors econòmics: o bé no hi ha prou recursos, o bé es gestionen malament. Per definició, l’esdeveniment, no és econòmicament sostenible a llarg termini a no ser que es recolzi en l’administració, que actua com a motor, o que es gestionin els recursos, siguin o no econòmics, de forma sostenible.

També s’ha parlat de la sostenibilitat mediambiental. En una ciutat plena d’esdeveniments es fa difícil tenir un efecte positiu sobre el medi ambient. Els esdeveniments creen escombraries entre d’altres problemes, però també hi ha potencialment efectes positius, per exemple, la generació d’eines per a ser més sostenibles. A través de la gestió d’esdeveniments es pot introduir una filosofia de la sostenibilitat a partir de noves pràctiques, és a dir, contribuint a través de l’educació.

Finalment s’ha conclòs que un esdeveniment hauria de ser en si mateix un model sostenible, tant a nivell econòmic com social i cultural, alhora de ser respectuós amb el medi ambient. Però per poder tenir una bona estratègia de portafolis d’esdeveniments de ciutat i saber gestionar-ho de forma sostenible en tots aquests àmbits, s’han d’identificar les millors i pitjors estratègies i experiències. A més a més, s’han d’investigar els valors i saber mesurar-los, i d’aquesta manera podrem comptar amb models eficients i assegurar un ecosistema sostenible d’esdeveniments a les ciutats.

Anna Ibañez Cantí Estudiant de Doctorat de la UOC

Organitzat per #UOCeventos, ATLAS i l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya

atlasUOCUOCeventosass

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *