“Atlàntida Film Fest és una ‘rara avis’ que creix any rere any” JAUME RIPOLL

Entrevista amb JAUME RIPOLL | Director Atlántida Film Fest

El 27 de juny de 2016 s’estrena la 6a. edició de l’ATLÀNTIDA FILM FEST, un festival en què gran part de la programació es desenvolupa en línia i que es visionarà des de la plataforma Filmin. Es durà a terme fins al 27 de juliol. Enguany també té una seu física fins al 3 de juliol, i serà a Palma de Mallorca. El cartell d’enguany, dissenyat per Miquel Barceló, revela un festival amb una programació crítica sobre Europa i la crisi econòmica, institucional i humanística que se’n deriva.

Des del postgrau de Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius hem volgut entrevistar el director del festival, Jaume Ripoll, per saber més sobre la gestió i organització d’un esdeveniment que any rere any creix i guanya nous espectadors, a la vegada que explora diversos aspectes de la gestió d’esdeveniments innovadors.
 

Abans de parlar de l’actualitat del festival, ens preguntem pel passat. Com va néixer la idea del festival Atlàntida Film Fest? Què us ha fet continuar?

L’origen d’Atlàntida està lligat al de Filmin: si la plataforma fou una iniciativa creada amb la voluntat de construir un espai a internet on el cinema rodat fora dels grans estudis de Hollywood tingués la representació adequada, el festival culmina aquesta idea portant al nostre país les grans pel·lícules que, malgrat haver guanyat nombrosos premis internacionals, romanien inèdites comercialment. Atlàntida era una ocasió única perquè els cinèfils de l’Estat poguessin gaudir del millor cinema independentment del seu lloc de residència.
Atlàntida ha anat evolucionant amb els anys; al principi la mostra estava enfocada només en els talents emergents, després hi afegírem els grans directors que innovaven en forma o fons, i finalment aquest any el festival conclou el seu creixement en combinar el cinema en línia amb les projeccions a Palma de Mallorca i, per primera vegada en la història de qualsevol festival mundial, a Ib3.

Què és clau per a muntar un festival de cinema en què la major part de l’esdeveniment es viu en línia? Quantes persones són necessàries en l’organització?

Les claus són: programació i comunicació. Tenir pel·lícules que sorprenguin l’espectador i ser capaç d’atreure’l cap a una proposta tan insòlita com aquesta. Les primeres cinc edicions del festival es feren amb l’equip de Filmin més un equip de premsa exterior. Aquest any el festival hi afegeix un equip de producció més nombrós.
 

“Fou el primer festival de cinema exclusivament online al món.”

No són abundants els festivals en línia. Quan vàreu néixer, quins referents teníeu per a desenvolupar el vostre projecte a Filmin? Amb quines dificultats us vau trobar i com les heu millorat?

Estrenar a internet una pel·lícula abans que es comercialitzi en cinemes o en altres festivals és un fet extremadament complex i que molts pocs festivals al món fan. Atlàntida és una rara avis que creix any rere any per la confiança dels creadors i els distribuïdors, molts d’ells convençuts que la presència en un esdeveniment com aquest, més que tancar portes, n’obre de noves. I quan vàrem llançar el festival no teníem cap referent més enllà dels que teníem quan férem Filmin: fou el primer festival de cinema exclusivament online al món.
 
Quines oportunitats i avantatges t’aporta organitzar un festival en línia de cinema comparat amb el format convencional? I quins en són els inconvenients?

Les oportunitats: oferir la programació durant 30 dies donant l’oportunitat a l’espectador de no deixar de veure cap títol que l’interessi i fins i tot de descobrir els que en condicions normals (programació en cinemes) mai no hauria vist. Els inconvenients: la pèrdua del fet social del festival i el poder parlar amb el director després de veure la pel·lícula.

 
Quines novetats planteja el festival d’enguany? Heu escollit una línia crítica amb Europa per a la sisena edició, quina repercussió en l’espectador voleu aconseguir amb aquesta tria?

Estem intrigats per veure la reacció de la gent a casa i sobretot a Palma, on programem no sols pel·lícules, també conferències, concerts i mapping. El festival articula la reflexió sobre la idea d’Europa en quatre temes: la manca de memòria del ciutadà europeu sobre la història del continent dels darrers cent anys; la gestió política de la UE; la crisi de les fronteres i els refugiats, i per acabar, hem programat pel·lícules que analitzen el comportament del ciutadà vers les noves tecnologies i els nous comportaments de la societat del segle XXI.
 

“Aquest any el Festival conclou el seu creixement en combinar
el cinema online amb les projeccions a Palma de Mallorca”

Hi ha moltes tècniques per a promocionar un festival. Com us acosteu al vostre públic cinèfil? Quins mètodes seguiu? Com valoreu si el festival ha estat un èxit de participació?

Atlàntida és un projecte creat per Filmin i fem servir totes les eines de la plataforma per a arribar al públic: xarxes socials, prescriptors, vídeos promocionals que intentin sorprendre l’audiència, companys de viatge (marques, mitjans, associacions) que ens ajudin a fer-ne difusió. L’èxit del festival penso que es demostra veient-ne la trajectòria, cada any més títols, novetats, ambició…
 
Una curiositat. Molts festivals compten amb fotografies i imatges de record. Com que la gran majoria del vostre festival és virtual, com immortalitzeu l’experiència de l’esdeveniment?

Les tres darreres edicions organitzàrem un concurs anomenat «Atlántida en Casa»: animàvem els espectadors a fer-se fotos de les sessions del festival que organitzaven a casa i després a pujar-les a Instragram. Els més ocurrents tingueren premi: una subscripció a Filmin.
 
Quins consells donaries a algú que vol muntar un festival en línia?

Tenir una idea clara del concepte del festival, bons companys de viatge (equip, institucions, patrocinadors, premsa), bons programadors i millors contactes, paciència i perspectiva.
 
Una última pregunta per als que volen participar en l’Atlàntida Film Fest. Per als que són nou vinguts al festival, què recomanaríeu? I per als que són cinèfils experts, quins films són els imperdibles d’enguany?

La meva recomanació: veniu a Palma del 27 de juny al 3 de juliol i gaudiu del bo i millor del festival amb les seves conferències i concerts. Els espais de les projeccions, el nivell dels conferenciants i el recorregut dels grups és el millor dels al·licients. Per a qui no pugui venir, a Filmin no només tindrem les dotze pel·lícules que es projectaran a Palma, n’hi haurà trenta-cinc més. Triar-ne una és molt complicat, de fet jo les recomanaria totes, des de l’obra mestra anomenada The Childhood of a Leader (un encreuament de La cinta blanca i Fanny i Alexander), el thriller sobre corrupció política Le grand jeu, els documentals Boye, Depth Two o Democracy, la polèmica sexual de Gang Bang, passant per obres fascinants com El tesoro i Win Win o els quatre curts, que són realment excepcionals. Qui vegi el festival des de casa tindrà un mes, moltes hores per a gaudir d’una programació que promet moltes sensacions i contrast.
 

Tenim moltes ganes que comenci el festival. El seguirem de ben a prop.