Jocs Olímpics de Barcelona 1992, un esdeveniment històric
25 de juliol de 2016
Tal dia com avui de 1992 arrencava un dels esdeveniments històrics més emblemàtics que ha celebrat Barcelona al llarg de la seva història. Del 25 de juliol al 9 d’agost, es van dur a terme els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, carregats de programacions èpiques i inoblidables. El 4 i 13 de setembre es van celebrar les IX Jocs Paralímpics. Hi van participar 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 països, competint en 28 esports i 257 especialitats. Des del Postgrau Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius, recordem les claus d’aquest esdeveniment esportiu d’èxit.
L’organització d’esdeveniments esportius de tal mida precisa d’una preproducció intensa en molt de temps, gairebé inimaginable per als que es van sumar al repte de fer-les realitat. El procés de la candidatura Olímpica va ser declarada el 30 de maig del 1981. El transcurs de preparació i organització no hagués sigut possible sense un suport institucional i social de gran pes. Cal recordar la gran quantitat de voluntaris que es van mobilitzar perquè aquestes Olimpíades fossin possible. Quan encara no s’havia designat la ciutat, la xifra de voluntariat va aconseguir el número 60.000. Un cop oficial el 1986 es va crear el COOB (Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona 1992).
Són molts els detalls que van fer que l’esdeveniment fos èpic i perdurés en la memòria de molts. No només pel contingut esportiu, com el fet que es van batre un total de 32 rècords mundials i 73 olímpics. Tots els components de la programació presentaven una detallada planificació que componien un històric esdeveniment.
Sense anar més lluny, l’entrada triomfal inoblidable i colorit “Hola!” D’obertura de les Olimpíades del 92 a la cerimònia inaugural, va ser una de les grans sorpreses de l’esdeveniment només començar-lo. També, la gran acollida de l’himne que definia els Jocs Olímpics, va ser una cançó interpretada pel principal representant de Queen, Freddie Mercury, i la cantant d’òpera Montserrat Caballé. La banda sonora que va marcar l’inici de l’esdeveniment, va declarar amb “Barcelona” la intensitat i magnitud amb la qual es viuria l’esdeveniment. Aquest himne va començar a treballar-se en 1987, disc compacte que va aconseguir la seva fama molt abans de declarar-se oficialment la cançó que acompanyaria les destacades Olimpíades. Lamentablement, Freddie va morir abans de celebrar-se les Olimpíades, tot i així, va estar present amb les diverses amb les registraments que constaven enregistrades.
Un altre exemple que farien que aquest esdeveniment perdurarà en la memòria de molts va ser les mascotes dissenyades per Mariscal: Cobi i Petra. Aquesta parella entranyable va ser presentada oficialment en 1988 (Cobi) i 1984 (Petra). Cobi, un gos d’estil cubista inspirat en el ‘gos d’atura’, pastor català i, el seu nom estava inspirat en les sigles del comitè organitzador COOB. Petra era la mascota que representava els Jocs Paralímpics. Aquests dues icones, amb un impecable marxandatge, van acompanyar als assistents en la seva intensa celebració.
Una altra de les experiències dels Jocs va ser la torxa Olímpica, dissenyada per André Ricard Sala, que abans d’arribar a Barcelona, va recórrer 39 dies les 17 comunitats autònomes, fent un total de 6.000 km. El foc va ser encès el 5 juny 1992 encesa a Grècia i, es va aturar en 60 localitats passant per 652 i el 24 de juny a la nit va fer la seva arribada reeixida a Barcelona i el 25 va arribar a l’estadi Olímpic, agafant el seu últim relleu Antonio Rebollo, l’atleta paralímpic, que va ser el responsable d’encendre el peveter. Un dels moments més intensos i expectants de l’esdeveniment, sens dubte.
Amb la vivència d’uns Jocs Olímpics, hi ha un abans i un després. Un esdeveniment d’aquesta magnitud no pot deixar indiferent a la ciutat sencera. L’organització, no només es va focalitzar en els detalls d’aquests dies, també la ciutat va canviar per adaptar-se a les exigències de l’esdeveniment. Una gran part de les inversions van ser destinades a la modificació o construcció d’infraestructures, com per exemple, la millora de l’accés de les platges, una de les grans transformacions que va viure Barcelona i són presents encara.
Va ser un dels Jocs Olímpics millors orquestrats de la història a nivell internacional. La gran i modèlica organització, l’absència d’incidències, la increïble participació i suport dels ciutadans Barcelonins, la perfecta programació, van ser alguns dels grans factors que van portar a la premsa i els mitjans de comunicació a donar una cobertura molt positiva de l’esdeveniment, rebent molt bones crítiques.
Recordem que aquestes no són les úniques olimpíades que hauria d’haver celebrat Barcelona. En aquestes mateixes dates de 1936, havien de dur-se a terme l’Olimpíada popular antifeixista que va ser suspesa per l’inici de la guerra civil. Just aquest any farien seu 80 aniversari. Les recordem en aquest article “80 anys de l’Olimpíada Popular“.
