ORIOL MARTÍ, Director executiu de FiraTàrrega | Entrevista

“La frase «sempre s’ha fet així» ens posa els pèls de punta”

Oriol Martí

 

Oriol Martí és l’actual director executiu de FiraTàrrega un dels perfils professionals més desconeguts en el món de la gestió d’esdeveniments culturals. Des del postgrau de Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius UOC volem conèixer millor la seva feina.

 

ORIOL MARTÍ, Director executiu de FiraTarrega
ORIOL MARTÍ, Director executiu de FiraTàrrega

Què significa ser director executiu d’una fira com la de Tàrrega? Què fas exactament?

Se’m fa més fàcil respondre què faig que donar resposta a què significa la meva feina.

La meva tasca és dirigir de manera transversal i estratègica la gestió de l’esdeveniment, que a la vegada es basa en una programació
d’espectacles de la direcció artística. Principalment, la meva tasca és la gestió del pressupost, la planificació, l’execució, l’articulació i l’avaluació dels projectes, l’acompanyament de les accions de les diverses àrees de la Fira, la interlocució sectorial, la representació institucional, etc. Sempre m’ha agradat l’equilibri entre la ideació estratègica i la mirada global amb el seguiment dels detalls (aparentment) més insignificants. És important no desconnectar-se de les petites accions, ser detallista i donar la importància adequada a cada cosa en cada moment.

Sobre què significa la meva feina, diria que hi ha una alta dosi d’atenció en molts aspectes que poden arribar a tenir poca cosa a veure entre ells (seguretat, comunicació, patrocini i mecenatge, gestió pressupostària, vincles internacionals, procediments administratius, producció tècnica, contractació i un llarg etcètera). També hi ha altes dosis de responsabilitat tenint en compte els volums d’espectadors i de professionals que movem; molta consciència de la gestió d’equips i del treball amb persones humanes de diversos caràcters i condicions; una sensibilitat per la cultura i les arts (no puc entendre una direcció executiva que no entengui la particularitat que comporta gestionar una cosa tan fràgil i necessària com la cultura i la creativitat) i segurament, a voltes, una gran dosi d’inconsciència i energia adreçades a la passió pel treball.

firatarrega 2016
FiraTàrrega

Després d’un any d’experiència com a director executiu, quins són els millors reptes aconseguits?

Valoro molt dos aspectes: el treball en equip (no entenc la lògica del repte únicament individual) i el procés a mitjà i llarg termini (no entenc la lògica de l’efectisme a curt termini). Per això, intento concebre les consecucions com una qüestió conjunta i cuinada a foc lent.

Què hem fet en aquesta última època? Actualitzar i ordenar l’explicació del relat de què és FiraTàrrega, generar noves complicitats amb professionals i espectadors, digitalitzar processos, buscar l’excel·lència en la producció o accentuar la idea de servei públic amb creadors i companyies. Si ho hagués de resumir, diria que ens hem desencarcarat, humanitzat i desacomplexat en aspectes molt diversos.

Quines són les característiques que fan que la Fira sigui única? I quines són les dificultats amb les quals et trobes com a director executiu per a poder fer-les realitat?

La premissa és que, a priori, el que pot oferir un esdeveniment cultural d’una ciutat de 17.000 habitants davant el gran monstre de producció i exhibició cultural que és Barcelona seria mínim, testimonial, irrellevant. Però no és així. Anualment atraiem l’atenció de desenes de milers d’espectadors, molts dels quals provenen de la capital. Per què passa això? Per la singularitat, l’originalitat, l’autenticitat i el caràcter vivencial del projecte. FiraTàrrega és de veritat. Els espectadors no busquen veure, sinó viure. I a FiraTàrrega hi ha molta vida, amb tota la càrrega conceptual que això significa: la vida és emoció, diferència, imperfecció, adaptació, comunitat…

I sobre les dificultats, la més important és la de l’encaix d’un gran esdeveniment en una ciutat molt petita. Parlo d’infraestructures, hostaleria, restauració, comunicacions, equipaments, etc. Cada any organitzem un esdeveniment per a 150.000 persones en una ciutat de 17.000. Un repte i un esforç organitzatiu, tècnic i de producció ingent.

Quins són els primers passos per a organitzar un esdeveniment com aquest?

Conèixer-se en profunditat per a graduar la força davant de l’esdeveniment. Fer un exercici d’honestedat. De què disposem realment? On som? On volem i on podem arribar? Qui ens acompanya i qui ens dóna suport? Quins recursos tenim? De quin equip disposem? Quin és el context? Quin és el nostre grup objectiu, públic o comunitat? Com està articulat el sector? Quines són les nostres competències i aliances?

Fer-se les preguntes adequades; totes. Donar les respostes reals i les volgudes. Contrastar. I arrancar.

Quin criteri seguiu per a innovar any rere any, però mantenint el caràcter essencial de la Fira?

Portem 36 edicions i un dels grans encerts de FiraTàrrega és que sempre ha sabut adaptar-se i reinventar-se segons els contextos. Penso que hi ha dos elements que ens han permès innovar contínuament al llarg dels anys: la renovació d’equips, en el sentit que FiraTàrrega no ha tingut i no ha de tenir noms propis, sinó que hi han passat molts noms amb moltes mirades i experiències diferents. En segon lloc, s’innova quan no es mira excessivament enrere. Ens agrada arrancar cada edició no sobre la base del copia-enganxa, sinó assumint l’abisme del buit, del punt zero, de l’edició per a construir, des del seu inici. Aquesta concepció ens fa sortir de la zona de confort de la repetició. La frase «sempre s’ha fet així» ens posa els pèls de punta.

I el manteniment de l’essència ja ve donat: creativitat, arts escèniques i cultura en una nova centralitat no urbana.

A què creus que es deu l’èxit d’aquest projecte?

Molts cops penso que no hi ha cap explicació. Com és que movem milers de persones any rere any des de fa trenta-sis anys? Doncs, com deia abans, la vivència i la veritat de l’experiència hi tenen molt a veure.

Com gestioneu la diferència dels públics tan diversos que teniu (professionals, artistes, famílies, jovent…)?

La segmentació és clau, pràcticament una obsessió. En els últims anys (les eines digitals ens hi han ajudat molt) hem dut a terme una transformació important amb relació a l’acostament a les nostres comunitats. Abans FiraTàrrega emetia una única veu adreçada a tota la seva comunitat, independentment de la seva heterogeneïtat. Avui això és impensable: ens acostem a cada microcomunitat de manera quirúrgica, segmentant la diversitat de públics (per franges d’edat, per gustos, per zona geogràfica, per nivell de fidelitat, per grau d’interès, etc.), de professionals (compradors, venedors, intermediaris, zona geogràfica, volum i capacitat pressupostària, tipologia d’equipament, etc.), de companyies, d’institucions, etc.

El repte és generar tants discursos (amb un mateix paradigma) com comunitats tenim. Explicar sense interferències ni generalismes.

fira-tàrrega-y-blanc-nuevas-propuestas-escénicas

Quina importància té la Fira en el sector del teatre i d’espectacles al carrer?

FiraTàrrega s’ha convertit en un espai de presència necessària des d’un punt de vista sectorial; espai d’exhibició de les arts escèniques en general i de les arts de carrer i la no-convencionalitat en particular. Però també espai de reflexió i de trobada, de contractació mercantil, de pol de talent creatiu i de nous discursos i protagonistes vinculats al sector artístic, de la gestió cultural o dels serveis relacionats. I sempre amb una mirada i una projecció internacionals.

 

Com ha canviat el sector del teatre al carrer en els últims anys?

Als anys vuitanta i noranta les arts de carrer eren força homogènies i identificables: grans companyies internacionals que tothom coneixia, amb uns referents que encara avui portem tots a dins: mediterranisme, essència, festa popular i caràcter contemporani, naturalesa, cos humà, color, radicalitat estètica, etc.

Avui, les arts de carrer són més complexes i més riques en el sentit que són molt més heterogènies. Avui es cultiven molts formats i disciplines diferents, hi ha molt talent que beu de diverses fonts creatives (moltes de les quals internacionals), hi ha una autèntica hibridació, barreja i influències globals que apunten a múltiples direccions. Podríem parlar d’un renaixement de les arts de carrer basat en la qualitat, la riquesa, la hibridació i l’heterogeneïtat.

Com vas apropar-te a la Fira? I com vas arribar a ser-ne director executiu?

La raó principal és que he vist arts de carrer des que tinc ús de raó. Veure (viure) Comediants, La Cubana o La Fura dels Baus amb sis, deu o catorze anys és una experiència molt forta de la qual encara em vaig recuperant avui.

Després ja va venir l’acostament professional. Vaig llicenciar-me en Ciències Polítiques i estic postgraduat en Estètica digital, Gestió cultural i Espai públic i ciutadania. Tot això m’ha portat de manera natural a la gestió i administració d’un esdeveniment cultural a l’espai públic com és FiraTàrrega.

Alguna anècdota o experiència que vulguis compartir?

Tantes, tantes… Millor en una altra entrevista.