“Defensar un cinema on l’autor sigui lliure” Cristina Riera, codirectora de L’Alternativa

Entrevista express amb Cristina Riera

Des del Postgrau de Gestió d’esdeveniments UOC hem tingut l’oportunitat d’entrevistar a Cristina Riera en plena direcció i gestió del festival L’Alternativa. Cristina Riera és gestora cultural, equip directiu i coordinadora de L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona des de 1995. És també coordinadora de La Caldera, Centre de Creació i Dansa i Arts Escèniques.

“Hem tingut clar que la nostra aposta
des del principi era defensar i donar
veu a un cinema invisible” Cristina Riera

cristina-riera-alternativa-gestio-cultural
Cristina Riera es codirectora de L’Alternativa / La Costa Comunicació

Com neix L’Alternativa, Festival de Cinema indepedent de Barcelona, fa 23 anys? 

Neix d’una necessitat, neix d’una gent que sortia del col·legi de directors que esperava que Barcelona realment hi ha una oferta molt limitada del que és el cinema, hi havia molt poques sales que oferissin un cinema considerat independent, era un moment molt bàsic. Era un moment que estava començant a sortir aparèixer diverses mostres i festivals, el cinema de dones… tothom estava intentant cobrir un buit.

Quins reptes ha hagut d’assolir per continuar creixent any rere any?

EL repte sempre és continuar tenint sentit, estar molt atent al que succeïx al teu voltant com per entendre quin és el teu paper cada moment que va canviant. El context canvia, apareixen noves ofertes, nous projectes, altres festivals… i has d’anar veient sempre quin és el sentit, preguntar-t’ho cada vegada. Hem tingut clar que la nostra aposta des del principi era defensar i donar veu a un cinema invisible, un cinema que no té oportunitats d’arribar a les sales i arribar a la gent. Aquesta és la nostra aposta de sempre. Si hi ha noves apostes i noves ofertes, meravellós, i ha de seguir veient quina és aquella finestra que encara no s’ha obert.

Quins valors i essència perduren del seu naixement?

Per nosaltres l’important, la base de l’alternativa, és defensar un cinema on l’autor sigui lliure, on realment hi hagi una empremta personal de creador, on hagi pogut treballar d’una forma honesta i coherent amb ell mateix i compromesa amb el que és la creació com és el seu voltant i el seu context històric. També és una altra possibilitat per a l’espectador de donar-li altres oportunitats de veure altres cinemes, altres mirades, altres formes d’entendre el món… És una mica això, és una mica un espai de llibertat, tant pel creador com per a l’espectador.

Cristina riera gestora cultural gestio cultural

Com s’ha adaptat l’alternativa als nous temps?

Intentem adaptar-nos des del sentit de lògica pura, d’escolta… per nosaltres les xarxes socials són indispensables. Poder tenir de seguida aquest feedback de l’espectador, el retorn directe, és meravellós. Tot el que t’obra la possibilitat d’altres formes de generar crítica, de generar aquest circuit de prescripció de les pel·lícules, per mi no hi ha res més valuós algú que es dedica tot el festival veient pel·lícules, fent les seves cròniques per al seu blog… per mi això és un regal que ens estan fent, cosa que mai haguéssim aconseguit amb els mitjans convencionals, que en prou feines et cobreixen una roda de premsa. Aquesta dedicació, participació activa, de tanta gent, i tanta generositat de compartir les nostres experiències per a nosaltres és preciós. Ens ajuda molt en la nostra visibilitat. També ens facilita coses pràctiques en el sentit de gestió: el moviment de les còpies, el que significava anar viatjant altres festivals per poder accedir a pel·lícules que sinó no podies veure…

“Que no es deixin condicionar per les
línies que puguin marcar 
les
polítiques culturals. Que siguin
coherents amb ells mateixos.”

Quins consells donaries a les persones que volen organitzar un esdeveniment cultural independent o alternatiu?

Que siguin coherents amb el que han de fer. Que no es deixin condicionar per les línies que puguin marcar les polítiques culturals. Que siguin coherents amb ells mateixos. Que siguin honestos amb ells mateixos. Perquè si no es poden perdre absolutament. Les línies polítiques canvien cada 4 anys amb molta sort, i normalment canvien més aviat encara… O tu et creus el que tu fas té sentit, i és l’única manera de transmetre-ho d’una forma contundent i puguis compartir-ho i contagiar-ho… o no té cap sentit. Fer un festival a la carta d’unes bases de subvencions no té cap sentit.
Creus que és més fàcil que es “perverteixin” productes alternatius a l’hora de demanar finançament?

És difícil per un polític demanar un producte a llarg termini. El que es fa és anar obrint les perspectives de la gent… això és lent. Nosaltres ens hem donat compte que la influència que han arribat a tenir per molta gent L’Alternativa el cap del temps. I és preciós quan això passa. Això és lent i un polític no pot esperar. Un polític necessita immediatesa i molta visibilitat perquè en un altre període acaba. Per això dic, o tu ho tens molt clar i saps defensar el “per què” és necessari aquest espai o pots perdre’t. Ni tens unes xifres que puguis competir amb els grans esdeveniments mediàtics, que és el que podria interessar als patrocinadors, o als polítics i això no ho tens. No estàs oferint això, estàs oferint alguna cosa que insereix en la mentalitat de les persones, en el seu creixement i això és molt difícil de modificar. SI per mi és molt més important l’experiència que s’aporta cadascú de L’Alternativa que quanta gent ve. I això no quadra amb els indicadors d’avaluació ni amb les empreses ni amb la institució pública. Quan succeeix et sorprèn. Hi hauria tot un debat sobre que entenem per visió pública, seria complex. Al final et rius. Seguim fent el que creiem el que hem de fer i el dia que el públic o els creadors creguin que ja no té sentit deixarem de fer-ho. Però serà llavors…

En la teva trajectòria en L’Alternativa has cregut que no hi hauria una següent edició del festival?

Hi ha hagut algun moment de crisi forta perquè hem tingut unes retallades que aparentment eren insostenibles. Si aguanta és perquè hi ha un equip al darrere molt compromès, però no és viable econòmicament. L’Alternativa és una bogeria. És un somni compartit i això fa que sigui possible. Això suposa un desgast humà molt fort.

Quantes persones són necessàries per aquest esdeveniment?

3 d’equips directius i en total són 6 persones de forma estable i durant tres mesos som unes 10 persones, i durant l’època forta són 30.

Moltes gràcies Cristina per dedicar-nos el teu temps en un moment tant complicat com és durant el festival!