Consells per com muntar una empresa de gestió d’esdeveniments i sobreviure a l’intent

#UOCeventos

Entrevistem a Nathalie Modigliani, Directora de MODIBAND, una empresa dedicada a gestió d’esdeveniments que es va fundar en el 2003. Hem volgut entrevistar-la des de el Postgrau de Gestió d’esdeveniments UOC per a conèixer la seva experiència i transmetre-la a aquells interessats i interessades que cerquen consells sobre com muntar una empresa de gestió d’esdeveniments.

• Com va néixer el vostre projecte? Per què?

El nostre primer projecte, Sala Montjuïc, va néixer a partir d’una idea que vam tenir tres amics que venien d’àmbits professionals molt diferents: la sociologia, la política i la traducció. Només ens unia una cosa: l’afició per al cinema d’autor. Vam iniciar aquest projecte des de la innocència, inconsciència i il·lusió de tres persones que mai havien gestionat cap esdeveniment cultural i això ens va donar molta força i energia per anar superant els obstacles i plantejar un cicle ambiciós en quant a volum de públic des de l’inici.

El format de cicle de cine a l’aire lliure que vam plantejar era semblant al Cinéma en plein air del Parc de La Villette de París al qual havia assistit d’estudiant. Quan vaig arribar a Barcelona amb 25 anys, vaig pensar que el concepte podria funcionar aquí també i és el que vaig plantejar als companys. Es tractava de trobar un lloc amb gespa, atractiu, un lloc de trobada popular i projectar films en VO barrejant pel·lícules antigues i títols més recents. En el nostre festival, a més, vàrem incloure un concert previ on han tocat molts músics que s’han anat consagrant al llarg del temps. Però tota aquesta proposta no hagués funcionat sense l’ambient que es crea al visionar les pel·lícules, una experiència col·lectiva que amb el cinema és difícil de trobar.

• Quines necessitats estava cobrint en el sector de l’organització d’esdeveniments quan va sorgir? Són les mateixes que ara? El sector ha canviat?

En aquell moment, tret dels cines a la fresca clàssics de plaça dura i cadires plegables, no existia cap altra proposta de cinema a l’aire lliure en indrets diferents, “originals” amb un format innovador com el de la Sala Montjuïc que a més proposa concerts de música en viu abans de la projecció. A més a més, vam tenir la sort de parlar amb l’Ajuntament precisament quan volien atraure la ciutadania a la muntanya de Montjuïc i nosaltres buscàvem el lloc idoni per dur a terme el projecte. La relació amb el que era aleshores el Centre Gestor del Parc de Montjuïc va ser molt fàcil i ens van ajudar a posar en marxa el projecte. És important trobar aquesta situació de “win-win”.

Actualment, les propostes de cine a la fresca a la ciutat han florit molt i la competència va creixent però de moment la singularitat de la Sala Montjuïc significa que el número d’espectadors al llarg d’aquests 14 anys no ha baixat i seguim amb 2.000 assistents de mitjana per sessió.

• Què ha de tenir una empresa de gestió i organització d’esdeveniments de forma indispensable?

Per mi el més important és saber veure les oportunitats que es presenten i tenir una bona visió del que ofereix el mercat cultural abans d’iniciar un projecte. I després és primordial ser exigent i professional, donar importància no només al contingut sinó als detalls que fan la diferència. El públic ho agraeix i d’aquesta manera el fidelitzes.

• Quins són els errors més comuns que mai s’han de cometre a l’hora de muntar una empresa en aquest sector?

La dependència d’un sol projecte, de fons públics, de patrocinadors únics… Per altra banda, en aquest sector (que no deixar de ser un sector “fràgil”) és important créixer de forma mesurada i proporcional amb la quantitat de feina que entra. El cost del personal és el més elevat i l’hem pogut anar ampliant a mida que es consolidaven el projectes. Un altre error molt comú és el fet de centrar-se només en el producte i no tenir en compte tots els elements relacionats amb la gestió bàsica d’una empresa (gestió financera, recursos humans, comunicació).

“Viatgeu, observeu i descobriu el
que es fa a d’altres països i
que encara no s’ha fet aquí”

• Com diferenciar-se de la ‘competència’? Com d’important és tenir un valor afegit?

D’entrada, una empresa ha de saber quines són les seves fortaleses i quines són les seves mancances, definir-se en el mercat. A partir d’aquí, cal observar i aprendre de la resta i cercar punts en comú, tot convertint les altres empreses en col·laboradores o complementàries. En el sector cultural, tot suma.

A banda de Sala Montjuïc, ens hem especialitzat en la programació de cinema infantil de qualitat, ja que proposem cicles i programes de cinema “independent” per nens i nenes per a diferents institucions com ara la Filmoteca de Catalunya, l’obra social de la Caixa, cinemes d’art i assaig, etc.. Aquesta activitat l’hem desenvolupada a partir de l’èxit de “El Meu Primer Festival”, un festival de cinema per nens i nenes que aquest any celebrarà la seva desena edició a Barcelona i la quarta edició a Madrid.

És important buscar un esdeveniment que d’entrada sigui innovador, diferent, que tingui un lloc dins del mercat amb possibilitats de creixement , i que, evidentment, ens agradi i el coneguem bé.

• Quins recursos ha d’establir una empresa de gestió d’esdeveniments per trobar ‘clients’? I com fidelitzar-los?

Disposar d’uns productes singulars ens ha facilitat la recepció de nous clients sense establir una estratègia de captació de clients molt forta. Treballar de manera acurada i responsable però alhora innovadora si que ens ha ajudat molt a fidelitzar-los i al mateix temps aconseguir bones referències en el sector. Paral·lelament, cuidem molt els aspectes de comunicació tradicionals i les xarxes socials amb personal especialitzat en aquests àmbits.

• Quins consells donaries algú que vol començar a muntar una empresa en el sector i vol sobreviure a l’intent?

Crec molt en l’emprenedoria al sector cultural. A mi particularment m’agrada i em motiva moltíssim el fet de pensar en projectes nous. Hi ha un munt de possibilitats. Com a principal consell, i sortint una mica dels més habituals, us diria: viatgeu, observeu i descobriu el que es fa a d’altres països i que encara no s’ha fet aquí. És una font molt valuosa d’idees i de maneres de fer que després podreu adaptar al nostre entorn.