La setmana tràgica de l’organització d’esdeveniments

El divendres 7 de juliol, el coreògraf Pere Aunión moria en una performance acrobàtica després de caure des de gairebé 30 metres d’alçada al festival madrileny Mad Cool, previs moments del concert de Green Day. Dies anteriors, concretament el 27 de juny de 2017, un operari que instal·lava les grades per al cicle Conciertos de Viveros, a València, va quedar en coma després de caure des de dos metres d’altura. Una setmana després va morir.

 

Aquestes morts són una inconfusible alerta per a la seguretat i prevenció del sector de l’organització i gestió d’esdeveniments. Treballar en aquest terreny suposa gestionar una gran quantitat d’elements i realitzar-los a un ritme elevat, per no dir frenètic. Ens preguntem:

Quina posició de prioritat ocupen les condicions de seguretat d’un esdeveniment per a l’organització de l’esdeveniment?

Aquestes morts són un indicatiu de la manca de prioritat que tenen les condicions de seguretat per a un esdeveniment i solen estar a la cua d’una llista interminable d’accions a desenvolupar. A vegades, fins i tot, els propis organitzadors/es desconeixen el protocol/normativa vigent.

Aquestes morts no només han provocat moltes qüestions davant de la prevenció i seguretat en els festivals i esdeveniments, també qüestions morals com: Una mort en un festival és raó suficient com per aturar les maquinàries i el seu desenvolupament? Pel que sembla, després del fatídic esdeveniment de Pedro Aunión, l’organització del festival no es va pronunciar amb un comunicat després de 4 hores de la seva mort. Era aquesta acció un acte premeditat de l’organització? Ja que aquest tardà comunicat permetia que es seguís desenvolupant el festival de forma prevista amb el concert de Green Day.

 

Quines van ser les preguntes i prioritats de reacció de l’organització del festival del Mad Cool?

Creien que el públic es rebel·laria si suspenien el festival per una mort succeïda a pocs minuts del concert de Green Day? Van considerar que una mort no havia d’afectar a un festival com Mad Cool? On és el límit que permet frenar l’objectiu: realitzar l’esdeveniment?

Quines condicions laborals ofereix l’organització d’esdeveniments?

Tristament, per si no fos prou desolador l’escenari, aquestes morts també han evidenciat les precarietats que ja no poden passar més desapercebudes, com ho són les condicions laborals de contractació. Per exemple, el mateix Mad Cool, presentava una sol·licitud de vacants per al sector d’infermeria, i evidenciava que per optar a la plaça calia posseir el propi material sanitari. O alguns músics, que han de treballar amb unes condicions intempestives.

La setmana tràgica de l’organització d’esdeveniments esperem que sigui suficient motiu com per estar alerta i fer els canvis pertinents en condicions de seguretat i laborals.

Pots llegir més sobre la notícia a:
Festivales de verano: dos muertos en cuatro días