“No volem ser només pubilles”

Gènere i esdeveniments de cultura tradicional i popular

Per Alba Colombo — Directora del Postgrau de Gestió d’esdeveniments de la UOC

Els esdeveniments de cultura tradicional i popular són un mirall de l’entorn de la comunitat que els acull i els potencia. El seu reflex mostra les condicions socials, polítiques i econòmiques dels municipis i, per tant, també fa visibles les creences col·lectives que es construeixen sobre un imaginari social. Però, fins a quin punt aquests esdeveniments de cultura tradicional poden seguir-se reproduint amb els mateixos cànons, quan la cultura s’ha transformat? Què passa quan ja no hi ha una coherència amb els valors que defineixen l’actualitat? Hi ha estructures que els esdeveniments culturals populars ja no poden sostenir.

 

esdeveniments i genere organitzacio esdeveniments gestio esdeveniments

 

Diversos col·lectius de dones han marcat el ritme de la lluita per a la seva representativitat en activitats i esdeveniments de cultura tradicional i popular. Elles han sigut el motor que ha posat veu a la protesta: la seva exclusió, és a dir, no poder participar amb les mateixes condicions que els homes en les festes locals. Es tracta d’una reivindicació que va més enllà d’una situació puntual d’un esdeveniment i comunitat concreta, es tracta de la lluita pels drets de la igualtat com a ciutadanes i no com a concessió. Es lluita pels drets que han de tenir les dones de participar i protagonitzar la festa d’una manera equitativa entre gèneres, sempre respectant les tradicions locals com a font de riquesa.

Un estudi publicat en el 2003, mostrava la lluita que van fer les dones a Irún i Hondarribia per a poder formar part d’un esdeveniment. El seu objectiu era desfilar en els Alardes no només sota el paper de facilitadores de la festa. Els seus autors, M.Bullen i J.A. Egido, identifiquen que els arguments contraris a la participació de les dones a la desfilada, se sustenten en un discurs popular defensat per una de les corrents feministes i que ja ha sigut descartat pels propis teòrics. Es tracta de la teoria dels rols, és a dir, les persones que aposten en contra de la participació de les dones a la desfilada, creuen que la festa és com en la vida quotidiana: cada un té un paper particular que li atorga un lloc i una funció sense classificació de superioritat o inferioritat. Tot hi així, a finals del S.XX i inicis del S.XXI, un grup de dones no van estar d’acord amb aquesta posició i van lluitar durant anys per aconseguir una participació més igualitària i no ubicar-se en un paper secundari. Aquesta reivindicació no només fou vista com a una lluita per l’Alarde, sinó també com a mirall de les problemàtiques de gènere que vivien aquests municipis.

 

A Catalunya no som diferents i les nostres tradicions no contemplen paritat entre gèneres a les actuacions d’esdeveniments de cultura tradicional i popular. La Patum de Berga n’és un molt bon exemple, però encara queda molt camí per recórrer rere les companyes del País Basc. Tant mateix, cada acció suma i sembla que actualment certes comunitats comencen a veure la necessitat d’equitat en els seus esdeveniments, com a font representativa i de participació. Aquest és el cas de la  Pobla de Segur, on un grup de dones han aconseguit baixar les falles amb els seus companys, deixant de ser només les pubilles que esperen les seves parelles al poble. Aquesta reivindicació no pretenia canviar la representació. El debat girava entorn a si dins de cada vestimenta hi podia haver persones de diferent sexe. Cal recordar que la Festa de les Falles va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per a la Unesco el 2015 i acostuma a obrir el calendari d’aquesta tradició al Pirineu com a festes prèvies a St. Joan. Aquest any s’ha aconseguit i set dones han estat les primeres fallaires de la història.

Gràcies a Jaume Altuna pels debats que hem tingut al voltant d’aquests temes així com per donar-me a conèixer la feina feta al País Basc.

 

Felicitats! Des del Postgrau de Gestió d’esdeveniments  #UOCeventos us donem l’enhorabona.

esdeveniments i genere organitzacio esdeveniments gestio esdeveniments pobla segurSis de les dones set fallaires que han participat de la baixada — Font de la imatge: Nació Digital