L’última Berlinale o el naixement de la crisàlide

7 de febrer de 2019

Per Alba Colombo, directora del
Postgrau Gestió d’esdeveniments UOC

 

Com un fort timó pot canviar totalment el rumb d’un festival de cinema? Serà possible fer-ho per segona vegada?

 

La transformació de la Berlinale en 19 anys de direcció

Avui comença la darrera Berlinale sota les directrius de Dieter Kosslick. Quan va arribar a la direcció, fa 19 anys, va canviar radicalment el rumb del Festival Internacional de Cinema de Berlín. En aquell moment, just a les portes del 2000, era un show clarament enfocat a la indústria audiovisual americana i sense coratge. Ell el va transformar en una plataforma per al cinema europeu amb projectes innovadors i originals. Va crear el que ara es podria anomenar un festival-plataforma format per diferents projectes amb el segell d’autenticitat Kosslick. Iniciatives com el Talent Campus, una plataforma per a estudiants i nous professionals del sector, el Co-Production Market, un mercat per trobar finançament d’altres productors o el World Cinema Fund, un fons de finançament amb un caire de cooperació internacional. Aquests són alguns dels projectes que es van iniciar durant aquest període i que han estat exemple per a molts altres festivals que han seguit els passos de Berlín.

 

berlinale organizacion de eventos festival de cine
Dieter Kosslick

 

Berlín i el context de la Berlinale en el 2001

Berlín el 2001, era una ciutat grisa amb molt potencial però invisible. El tancament de la societat alemanya i la por a allò desconegut per part del bloc de l’est, feia que a sobre de la ciutat hi hagués una constant boira que costava molt d’escampar.  El Festival Internacional de Cinema de Berlín, la Berlinale, va ser un dels elements trencadors que va alliberar la ciutat d’aquest llastre i la va tornar, al menys a apropar una mica, als seus anys daurats.

El glamur i l’estora vermella van tornar a brillar donant més visibilitat al cinema alemany i europeu. Tal hi com afirma Peter Rommel, productor alemany: “hi havia moltes pel·lícules alemanes a la Berlinale però Kosslick les van presentar com es mereixen”. Dieter va programar en el seu primer any quatre pel·lícules alemanyes a la secció oficial. No va fer res que els altres festivals no facin; donar a la indústria nacional una posició especial.

 

berlinale festival de cine organizacion de eventos
Berlinale

 

 

La Berlinale, un festival de cinema en una situació crítica

Així i tot, durant els darrers anys el gran festival-plataforma es desborda amb moltes seccions i petits projectes. És en aquest moment en què la crítica apareix, sobretot per part de la indústria audiovisual alemanya que no li veu més potencial a la diversificació, al contrari ho veu com a un problema de desaparició i pèrdua de perfil. A la vegada hi ha una gran preocupació per la gestió del procés de selecció del nou director que es preveia imminent. Durant cert temps una carta amb doble lectura comença a aparèixer per les oficines de productors i directors alemanys on exposen la seva preocupació per la situació. Aquesta carta l’acaben firmant quasi 50 reconeguts professionals de la indústria i el que volien era, tal i com diu Fatih Akin (Golden Bear 2004 amb la pel·lícula alemanya Contra la Pared) “la carta no volia ser una crítica a Kosslick, sinó una reivindicació de la indústria alemanya que volia formar part de la discussió, volíem un procés transparent que considerés candidats internacionals que posicionessin el festival a l’esfera dels seus grans competidors”.  

 

 

Berlinale Carlo Chatrian
Carlo Chatrian

 

 

El canvi de direcció de la Berlinale

Aquesta doncs és la feina que tindrà a partir d’aquest 18 de Febrer, dia que es donarà punt final al festival 2019, Carlo Chatrian anomenat recentment com a director artístic de la Berlinale. Chatrian ha estat fins a l’any passat comissari del festival de Cinema de Locarno i té un perfil obertament crític vers les produccions comercials i es decanta pel cinema d’autor.

Marxa el barret amb bufanda vermella i arriben unes ulleres de pasta a l’estil purament millenial, de les que se n’espera un segon canvi de rumb. Desitgem que aquest sigui per acabar de fer néixer la crisàlide i posicioni el festival en la seva maduresa,  i fer-se un bon lloc entre els seus competidors, Cannes, Venècia i Toronto.

Fins arreveure Kosslick, benvingut Chatrian.

(Visited 36 times, 1 visits today)
Autor / Autora